Cicloturisme 4. País de Gal.les 08-2008

Albert Dock, Liverpool.

Aquest viatge l'he fet sol, ha durat 8 dies i la intenció era combinar el cicloturisme pel nord de Gal.les anant de Liverpool fins a Hollyhead per l'interior i tornant er la costa nord; amb una mica de caminada per les muntanyes més altes del Regne Unit, situades al parc nacional d'Snowdonia, amb el seu cim més alt l'Snowdon

Al final, i com acostuma a passar amb els viatges en bicicleta, la meteorologia i la incompetència del personal d'equipatges de Barcelona que no varen facturar la bicicleta, em va fer canviar els plans i deixar les caminades per una altra ocasió.

He dormit en YHA (albergs de joventut) i Backpackers Hostels. Molt bé, la opció més barata (15-25 lliures/nit). Molt aconsellable agafar la opció esmorzar si hi és, segur que serà el millor àpat del dia.

El que més m'ha agradat d'aquest viatge: La gent ( molt agradables i disposats a donar direccions i itineraris a qualsevol hora, borratxos o serens...), els pobles amb castells medievals, els pubs ( visiteu tots els que pogueu), Liverpool i els seus museus (situats Albert Dock), el paisatge gal.lès.

El que menys m'ha agradat: el trànsit i les carreteres ( crec que ha estat el viatge més perillós que he fet des que vaig en bicicleta per la carretera. Per cert!!!! recordeu que cal pedalar per l'esquerra!!!! i els cotxes us passen per la dreta... compte amb encreuaments i rotondes. NO HI HA "ARCÉN"), el clima ( ha plogut 5 dels 7 dies que he pedalat), el menjar ( ja se sap...).

Dia 1: BCN-LPL. Arribada a Liverpool al migdia. MERDA!!!!! No han facturat la bicicleta....grrrrrr. Canvi de plans. Visito Liverpool. Està molt bé, no és gaire gran i es pot passejar de pub en pub. No és perillós i hi ha molts pubs... Molt recomanable visitar els museus de la ciutat: el de la esclavitut, el Titanic, el marítim... i pels fanàtics dels Beatles... Museu i botiga Beatles, The Cavern,etc. Hi ha molts pubs amb bona música en directe.

Dia 2: Liverpool-Chester. 43km. A les 16hores arriba la bicicleta i no s'ho esperaven ni ells que arribés ( jo encara menys...quina impotència!) la monto de seguida i m'en vaig cap a Chester ( encara no és Gal.les). La sortida de Liverpool fins a Runcorn és complicada.

Després la cosa es calma i de seguida arribes a Chester. Ciutat amb runes romanes ( havia estat port romà) i nucli urbà molt bonic.
Dormo al Backpackers Hostel al centre del poble ( Molt bé i barat).





Camí de Snowdonia.
Muntanyes al fons.



Dia 3: Chester- Corwen-Betws-y-Coed-Swallow Falls. 94,8 km. Surto de Chester aviat i vaig cap al cor de Snowdonia! Avui faré kms!!!!! però la veritat és que fins els ultims 30 no hi ha gairebé desnivell. Tinc un parell de ruixats impertinents però s'aguanten...

Swallow Falls.

L'Hostal està just davant.

A l'encreuament de Corwen hi ha una granja on hi pots menjar productes de la seva producció, està molt bé. A més, el paisatge acompanya...

Betws-y-Coed és bonic, petit i farcit de botigues d'esports.

Dormo a YHA Swallow Falls.

Baixada de Pen-y-Pass

Dia 4. Swallow Falls- Pen-y-pass- Caernarfon. 44km. Avui ja no me n'escapo... Boira i pluja per tothom!!! La idea que tenia era pedalar només 15-20 km fins a Pen-y-pass, pujar el cim de Snowdon i dormir allà. El poc paisatge que he pogut veure és molt bonic... Però amb tanta pluja i boira decideixo anar a dormir a la costa, a Caernarfon.

Caernarfon és un poblet bonic, emmurallat, amb un castell imponent que es pot visitar i on s'hi coronen els prínceps de Gal.les. El 70% de la població parla Gal.lès.

Dormo al Totter Trotters, està molt bé i està justa al centre del poble.

Dia 5: Caernarfon-Trevor-Caernarfon-Bangor. 82 km. Per no anar directament a Bangor. Decideixo passar el dia pel sud de Caernarfon i a la tarda ja pujaré fins a Bangor.

Per fi descobreixo les NCN (National Cycling Network) !!!! aquesta d'avui és la n.8. Baixo per la Peninsula de Llyn fins a Trevor, poblet molt petit, port molt bonic i relaxant. Té un castell a la muntanya que sembla " Mordor" del Senyor dels anells.

NCN n8.

Molt bonica i tranquil.la.

Quina alegria!!!!

Arribo a Bangor. També té Castell i un centre que està bé. El que més m'ha agradat és el port, i és que les marees donen paisatges marítims molt bonics.

Dormo al YHA de Bangor. Trobo els primers cicloturistes, són anglesos i tenien la intenció de dormir en tenda... mal país per dormir de vivac o en tenda...

Dia 6: Bangor- Beaumaris-Conwy. 69 km. Surto cap a Beaumaris, a 12 km de Bangor, a la illa de Hollyhead. És el punt més occidental que aniré. És un poblet molt bonic i petit. El castell és molt guapo. Faig un cafè a primera línia de mar... quin relax...

Moll de Beumaris.

Illa de Hollyhead.

M'espavilo, comença a ploure fort, i decideixo anar directe fins a Conwy. La pluja és molt intensa i no acabo de trobar

la NCN que em pot dur fins a Conwy. He d'anar per 20 km

d'autovia que fan por!!!!!

Finalment arribo a Conwy plovent i molt de dalt a baix.

Val la pena, aquest poblet és molt bonic, tot dins una muralla que es pot fer a peu. El castell és molt bonic i el port també.

Aquesta és la casa més petita del UK.

Port de Conwy.

Com que segueix plovent.... Visita cultural de Pubs!!!! La cervesa té molta Vitamina B i fibra, no? Ideal per als ciclistes!!!!!

Simpatics, tots.

Dia 7: Conwy-Llandudno- Colwyn Bay- Flint- Queensferry- Liverpool. 117km.

Si, avui toquen kms!!! Faré tota la costa Nord d'una tirada. I és que el del temps diuen que serà l'unic dia sense pluja en els propers 10 dies.

La intenció és arribar a Liverpool per l'oest, mitjançant un ferry ( Mersey Ferries) que surt de Birkenhead.

Platja de Llandudno.

Té un dic llarguíssim!!!

Val la pena fer-ho sense pluja i admirar aquesta costa, molt atlàntica, em sembla que hi ha bastanta afició pel Kitesurf.... Fa un vent!!!!! Per sort em bé d'esquena!!!!!! vaig volant.

Durant molta estona segueixo la NCN n5.

Un cop arribo a Flint, la NCN5 desapareix ( o la perdo...) i continuo per carretera fins a Birkenhead. Agafar el ferry és recomanable, veus Liverpool des del riu i l'estació és molt bonica.

No hi ha problema per carregar la bici

al Ferry.

Dia 8: Liverpool-Aeroport John Lennon- BCN. 23km. Ahir vaig fer molt bé d'arribar fins a Liverpool, perquè és el dia que està plovent més. Amb molta mandra em poso a pedalar "a fondo" per arribar a l'aeroport com més aviat millor. Arribo xop com mai!!! Em canvio de roba, empaqueto la bici, facturo i ....... que carai! faig la ultima pinta al pub de l'aeroport!

Skijoring, la meva passió.

Ramon i Totxo. Pla de Beret 2008.
Campionat d'Espanya. 2n class.




Em plau mostrar-vos l'esport que més m'agrada de tots els que practico: L'skijoring 1 o 2 gossos:

L'any 2001 vaig descobrir aquest esport i des d'aleshores no he perdut cap ocasió per practicar-lo, ja sigui bikejoring, canicross o skijoring.

Tot va començar amb en Groc (Golden Retriever. naix 19-8-1998), és el meu primer gos; i per tant, sempre serà especial.

En Groc va deixar de competir l'any 2004, i a l'actualitat és el "mestre" dels cadells que comencen a entrenar a la línia. És ideal per encinistrar gossos perquè és pesat i lent, sense deixar que els cadells facin el boig a l'hora de treballar.

Gos lent, però molt sacrificat. Ha corregut en solitari TOTES les etapes de Pirena 2002 i 2003. Cap gos en tota la història de Pirena ho ha aconseguit, quin gos més sacrificat...Ha estat un plaer començar a practicar aquest esport amb ell.




Ramon i Groc a Portainé (2005)
Aquí en Groc no competia, venia d'espectador.
Camp. Catalunya 2004. 1r Class (Sugar i Virus).

Al principi ( els dos primers anys), el meu interès per l'skijoring era per mantenir-me en forma de cara a l'estiu, quan tenia les competicions de triatló. Però a mesura que vaig anar millorant i gràcies a l'amistat que tinc amb Josep Domingo i Helena Noguer ( grans mushers), els entrenaments, la competició i els objectius varen anar canviant... I ara és a l'inversa: el triatló m'ajuda mantenir-me per afrontar un bon hivern d'skijoring.

Durant els anys 2004 a 2007 he estat competint amb diversos gossos propietat d'en Josep i l'Helena, els gossos es queden a casa meva durant mesos, mentre entrenem i competint. Tots els gossos han estat molt bons, tan pel que fa a la seva convivència com en competició.

• 2003: Fox i Turbo: Aquest va ser el primer cop que esquiava amb gossos alaskans de veritat... IMPRESSIONANT!!!!! Campions de Catalunya 2003 i Espanya 2003. La Fox és una gosseta molt dolça però tímida, necessita temps. En TURBO és excepcional, és el millor gos amb el que he corregut mai; de veritat, la definició per un gos com en Turbo és clara: UN GRAN PROFESSIONAL!!!!! Actualment en Turbo té 11 anys i està dolçament retirat a casa d'en Josep i la Helena.
  

Ramon i Turbo.
Grau Roig 2003.Camp. Catalunya 2003.
1r Class.

• 2004: Crono, Snap i Turbo. En Crono i la Snap són germans i de raça alaskà. En Crono ha estat el gos més potent que he entrenat mai, pura potència, una mica dominant convivint amb altres mascles. La Snap és l'alegria!!! molt ràpida, obedient i incansable...D'en Turbo ja n'he paralt...una màquina!. 4t lloc Pirena 2004. Campions Espanya 2004.

Pla de Beret. Camp Espanya 2004. 1r Class ( Crono i Snap).

• 2005: Aquest va ser un any de transició. Només vaig poder competir el Campionat de Catalunya (1r class) i ampionat d'Espanya (1r class). Durant aquesta temporada vaig entrenar i córrer amb la Sugar (alaskana) i la Virus (Brac). La Sugar és una gossa de 6 anys que té molt de husky, però és molt ràpida i una líder excel.lent. De la Virus en parlarem després.


• 2006: Aquest va ser l'any en què vaig començar a tenir experiència internacional, competint a Kamchatka (Russia) IFSS (2nd Serie) 6è classificat masculí, amb la Moei, Brac alemany de 8 anys que em va deixar l'organització. Gossa molt bona però de massa edat...

Ramon i Moei a l'arribada de
Kamchatka (Russia) 2006.


La 3a Serie de la IFSS World Cup Series varen ser 3 etapes de Pirena, quedant 4t classificat amb la Virus (Brac) i en Bandit (Brac i pare de la Virus). Els dos tenen el mateix caràcter: molt porucs i dolços quan al cap d'uns quants dies s'acostumen a tu. El Bandit quan porta l'arnés es transforma i, després del Turbo, ha estat el millor gos que he tingut. La Virus ha sigut el gos més gros que ha passat per casa, 34 kg!!!!!, i això que és femella...Molt forta, moltíssim... però espantadissa i molt sensible al soroll dels esquís, no li acaba de convèncer això d'anar de leader.

Amb la Virus i en Bandit també vaig guanyar el Campionat d'Espanya 2005.

Aquest any, un bon amic, bon musher i molt bo en canicross, en Jesús Cerdán; em va fer el millor regal que em podien fer... EN TOTXO!!!!!!!! El meu primer gos d'skijoring. En Totxo és encantador, molt gros (33kg), extremadament fort i resistent. A l'actualitat només té 3 anys, i en principi aquests dos propers anys han de ser anys molt bons...

















Primer dia del Totxo amb mi i en Groc. Estiu 2005.

• 2007: Aquest any va ser una mica de transició, en el qual l'objectiu més important va ser que en Totxo aprengués a entrenar i competir com un Campió. Va estar tot l'any fent tàndem amb la Virus. Formaven un tándem imponent. Són els gossos més grossos que he tingut mai. La temporada va ser bona: 4t class Campionat d'Espanya en Terra i Campió d'Espanya en Neu i Combinada 2007. L'objectiu estava acomplert: en Totxo va guanyar la primera cursa en neu en què va competir. Quina alegria!!!



• 2008:Aquest havia de ser un any un any ple de competicions i molts km esquiats... però igual que durant el 2007, la neu no ha acompanyat! He corregut la Pirena per 4a vegada amb tres gossos: la Virus, La Sidney ( mare d'en Totxo) i en Totxo. La Sidney ha donat serenitat a l'equip i obediència, mentre que en Totxo ha estat pura força i sacrifici.
  

La competició no ens ha permès disfrutar, les etapes eren molt curtes (2-18km, quant haurien d'haber estat d'entre 10 i 42km) i amb una neu de poca qualitat, els gossos han patit molt de potes...















Ramon, Totxo i Sidney pujant
el Pic de l'Orri (Portainé).
Pirena 2008. 4t class.






Groc, Totxo i Virus


Pre-Pirena 2008




























Ramon, Virus i Totxo a la Rabassa (Andorra).
5è class. Pirena 2008.

Gairebé quan acabava la temporada ha nevat una mica i s'ha pogut realitzar el Campionat d'Espanya sobre neu al Pla de Beret, un gran clàssic! Però aquest cop, per manca d'organització la etapa ha estat més curta que mai: Només 6 km!!!! Amb aquesta distància, i tot i saber que això em perjudicava, vaig decidir provar de competir només amb el meu gos: en Totxo. Hem quedat en 2a posició. Estic content ja que el primer classificat ha estat en J Jiménez, ex-esquiador de la selecció espanyola d'esquí de fons que ha competit en 4 olimpiades. El tercer classificat ha estat el campió d'Espanya d'skijoring.

Per segona vegada, la millor noticia de la temporada no ha estat cap resultat competitiu, sinó l'arribada de la RITA!!!! Una Brac Alemany que va néixer el novembre de 2007 i que serà la companya d'aventures d'en Totxo.

La Rita és més petita que el Totxo, de fet encara està creixient. Ha fet entrenaments molt curts, d'aprenentatge, acompanyada d'en Totxo i també sola. De moment ho fa molt bé, però cal esperar a aquesta propera tardor per començar a entrenar de debò. La Rita és una gossa molt espavilada, que fa anar bojos a en Totxo i en Groc,molt simpàtica amb les personaes i no té por de res. És molt ràpida i àgil.














Totxo i Rita descansant.
Juliol 2008.

Cicloturisme 3. CUBA 09-2007.

Aquest viatge l'hem realitzat la Marta i en Ramon durant 17 dies per la illa de Cuba. Sens dubte el millor viatge que hem fet de moment, una gran "aventura" i una convivència molt bona entre nosaltres i la gent dels pobles.

Tots els dies varem dormir a "Casas de acogida", durant l'explicació us anomenarem les que varen estar millor, tot i que el nivell en general està molt bé.

Durant aquest viatge hem constatat una gran diferència entre la Cuba Oriental, molt pobre i amb gent humil i poc acostumada al turisme però molt honrats i agradables, on encara hi ha un pensament castrista molt arrelat i ferm; i la Cuba Occidental ( La Habana i Viñales sobretot) on, per dir-ho ràpidament, ets un objectiu clar per obtenir diners...i el socialisme ja ha passat a un segon terme, lo important és aconseguir CUC com sigui...
La Cuba dels "Cayos" no ens ha interessat visitar-la.

Hem vist tot tipus de paisatges, des de Muntanya ( La Farola, Viñales i els seus mogotes) fins, és clar, platges fantàstiques ( Tortuguita, Maguana...); passant per rius i paisatges semi-desèrtics molt interessants.

A tot arreu on hem anat hem menjat fantàsticament i en abundancia, per preus raonables.
Us detallem aquest viatge segons les etapes que varem fer:

Dia 1: BCN-MAD-LA HABANA. Arribem de nit i dormim a La Habana.

Dia 2: La Habana- Santiago de Cuba. L'aeroport està a uns 17 km de Santiago!!! Ja pedalem, jejeje.

Dia 3: Santiago de Cuba-Maya-Songo- Guantanamo. 92,7 km. Dormim a casa Elsy. A Guantanamo la gent no és agradable, ens miren malament i comentaris varis... Potser varem tenir mala sort... La etapa es fa dura sobretot per la calor.

Dia 4:Guantanamo-San Antonio del Sur-Imías. 86,45 km. Durant aquesta etapa és OBLIGATORI parar a playa Tortuguilla, és molt bonic i tranquil. Avui dormim a casa la Tatiana i el Josué ( President d'un club Cicloturista). Familia encantadora i molt agradable amb els ciclistes. Són gent pobre, no tenen ni aigua corrent. De fet Imías és un poble pobre però amb una platja i una gent fantàstiques! L'etapa és dura, molta calor i vent en contra. Paisatge desèrtic.

Dia 5: Imías- La Farola- Baracoa. 77,5 km. Sortim a les 5 del matí per evitar la calor i poder afrontar La Farola en condicions... són uns 33 km de pujada molt forta que comencen a la Playa de Cajobabo i va pujant suaument, quan et penses... " va ! no n'hi ha per tant..." aleshores comença a pujar de debó!!!! Paisatge de bosc tropical espectacular: cocoters immensos, bananos, mangos... poblets encantadors i gent pobre i de molt bon tracte.

La baixada cap a Baracoa també impressiona i amb el pes de l'equipatge a vegades sembla que et falten frens... a més ens cau una tempesta, ja ja ja.

Arribem a Baracoa: Poble de costa ( el primer punt de Cuba que va observar Colom), turístic però amb molt d'encant. Ens espera el Pedrito per porta-nos on ens allotjarem els propers 2 dies, a Casa Betty. Gent encantadora i honrats però una mica car...A Baracoa hi ha "Trova" cada nit.

Dia 6: Baracoa-Playa Maguana-Baracoa. 44 km. Avui lo únic que fem és anar a passar el dia a la platja. La platja és fantàstica, gran, sorra blanca, aigua fantàstica, tot com les platges dels anuncis però... això no són platges particulars dels grans complexes hotelers, o sigui que a la platja també hi ha: porcs pasturant, gossos i molts cubans que et volen vendre de tot i que es fan una mica pesats, la veritat...

Un consell, és més barat que algun d'aquests cubans que et trobes a tot arreu et faci el dinar o el sopar si es que s'ofereix, que no comprar coses al super i fer-te els entrepans tu!!!! Exemple: una llauna de sardines en conserva pot costar 4-6 euros!!!!! Una lagosta a la platja 20, trieu vosaltres mateixos...:)

El sopar és a base de peix amb salsa de coco, boníssim i la borratxera de mojitos és important!

Dia 7: Baracoa-Moa-Mayarí-Holguín. Avui NO pedalem, el camí que passa per Moa i Camagüey és lleig i està molt contaminat, ja que hi ha unes plantes d'extracció de níquel que ho empastifen tot d'una pols vermella molt fina... RECOMANEM NO PEDALAR PER AQUESTA ZONA. Agafem un taxi que ens porta fins a Holguín. Lo millor del dia és el dinar, el taxista ens "invita" a una casa clandestina, menjar cubà autèntic!!!!: arroz con frijoles i cochino, banano, limonada...brutal. Important no tenir moltes manies pel que fa a la higiene

Arribem a Holguín, ciutat maca i molt agradable de passejar-hi. No sabem perquè però aquí la gent no ens molesta per res, és d'agraïr. Tothom és molt agradable amb nosaltres...

Avui ens hem gastat molts calers: taxi ( 260 km, 5hores, 130 CUC), dormir i apats dels 2 ultims dies ( 70 euros). Cuba no està "tirada de preu"... Ens posem al cap que algun dia carregarem les bicis al transport nacional: camions que fan d'autobús!!!

Dia 8:Holguín-Las Tunas. 80 km totalment plans. Aquí el paisatge canvia, planes de pastura amb granges de vaques i gallines ponedores. A les 12:30 del matí ja estem a Las Tunas!!!! És molt semblant a Holguín però més petit. Ja fa dies que hem aconseguit esos Nacionales i els fem servir per dinar i sopar bàsicament. És molt recomanable aconseguir-ne, ja que aleshores pots fer un àpat per 2-3 euros, comprar fruita per 10 cèntims d'euro ( Ex, una pinya fantàstica = 3 cèntims d'euro al mercat del poble).

Acabem de sopar al "ovejito" per 94 CUB!!!! Anem a dormir tot passejant sota un diluvi caribeny.

Dia 9: Las Tunas- Camagüey. 130 km plans. Avui és el dia de fer "trampes" i intentar carregar les bicis a un camió... Fem Las Tunas - Guaymaro en bici. 50 km. Aquí agafem el camió per 5 CUC ( el cubans paguen 5CUB!!!!! que cabrons, ens fan pagar 10 vegades més!!!! com els hi agraden els calers.... normal, no?) La experiència és guapa: vas dins un camió de bestiar amb més de cent persones, gallines, bosses, pastissos... la policia ens para i li foten una multa al conductor perquè aquest camió només pot portar 30 persones!!!!! juajuajua!!!! som més de 120!!!!

Camagüey és gran i bonic. Bastant turístic, per tant, et llegeixen es mans, demanen diners, etc. A la Marta li llegeixen la mà de la manera més "cutre" que he vist mai, ja ens han tornat a fotre els calers... Aquí no hi dormirem, simplement fem cafès i donem voltes esperant l'autobús ViaAzul que ens portarà a Trinidad a les 2:30 hores de la matinada.

Dia 10: Camagüey- Trinidad. Amb autobús. Arribem a Trinidad a les 7 del matí. Arribem a Casa de la China on dormirem i ens vol cobrar un pastón: 22 CUC per cap... a no! ja fa massa dies que estem a Cuba per a que encara ens vulguin fotre els calers!!!! regategem fins a 15 eur per cap.

Passarem el dia a Playa Ancón. És una platja llarguíssima, on es poden fer esports nàutics i hi ha un barrera de corall molt bonica per fer immersió. La idea és fer immersió ( els dos tenim el títol de submarinisme), però fa mala mar, és car i ens diuen que fins demà impossible...Km en bici: 35,5.

A la Tarda coneixem un dels grans personatges del viatge: el millor bicitaxi de CUBA!!!! En Víctor, quin fart de riure!!!! és com en "Manuel", el cambrer español de la sèrie Hotel Fawlty!!! Al fnal li diem que ens porti amb el bici taxi a casa de una "prima" a menjar llagosta ( ilegalment, és clar...), i " como no" en Víctor obté la seva comissió: una ampolleta de Ron... quina calamitat de personatge, però molt bona persona.

El fill de la prima fa de cambrer i també és molt agradable sense ser pesat, al final ens quedem fins a les tantes escoltant reaggeton a tot volum!!!!

Dia 11: Trinidad- Cienfuegos. Avui tornem a pedalar. 85,6 km. Fa molta calor i els ultims 20 km sen's fan durs però finalment arribem. Els primers 30 km són molt bonics i agradables tot seguint la costa i esquivant crancs agressius que estan fent la migració.

Dormim a Casa Fifi, vora el mar. Té unes nétes encantadores que ens expliquen com va lo de l'escola, les milícies, les insignies, els mocadors... molt interessant.

Sopem "criollo " per la ciutat i ens fotem 2 "cerveza bucanero" i un mojito que em provoquen una tonteria que desespera a la Marta, jejeje.

Dia 12: Cienfuegos. Avui és dia 11 de setembre i la tele no diu res.... molts esperaven que avui s'anuncies que el "Comandante" ha mort... però no diuen res, a saber...

Anem a Rancho Luna 42 km. A la platja on es pot nedar amb dofins. Estic molt nerviós perquè sembla que podré acomplir un dels meus somnis: nedar amb aquests animals tan fantàstics. Quina decepció, a tot se li diu nedar amb dofins... és un tancat de 20x30 m. amb dos pobres dofins i tot per 90 CUC 30 minuts!!!!! El meu somni no era aquest...

Tormen a dormir a Cienfuegos.

Dia 13: Cienfuegos-Viñales. Tornem a agafar el Via Azul i ens plantem a Viñales en 1 dia de viatge on veiem un paisatge variat, sota una pluja continua! Anem a allotjar-nos a Casa Purri. Aquí coneixerem a un altre dels personatges que ens ha marcat: la Tatiana, la currante de la Purri. Encantadora, dolça, sensible... quina bona dona.

Viñales és un dels llocs turístics de Cuba i es nota: cada nit musica a tope i festa a la plaça del poble, ple de cubanitos i cubanitas disposats a ballar entre ells i a ser "invitados" per algun/a guiri. Com ballen aquesta gent, és impressionant.

Dia 14: Mogotes. Avui no tocarem les bicis. Avui toca una excursió a peu de 6 hores per la zona dels mogotes acompanyats per l'Oniel, un noi molt agradable que ens cobra 10 CUC a cadascún però que val molt la pena. Ens explica tota la flora, la fauna, la manera de treballar la terra, treballar el tabac... uns diners molt bén pagats....En un "secadero" ens fotem uns mojitos de coco molt bons! També anem a la "Cueva de Toño" i un cop 500m endins hi ha un estany on m'hi banyo totalment a les fosques, una sensació extranya i relaxant a la vegada.... la Marta no s'atreveix, jejeje.

La tarda i nit la passem pel poble passejant, bevent cervesa, internet i coneixem a 2 madrilenys que ens expliquen que al arribar amb l'avió la policia els va extorsionar i els hi van fotre 50 eur a cadascún!!!! Cuba està canviant, SEGUR!!!!! Els pobres porten un disgust....ells que venien a veure com és possible viure en un règimsocialista...

Dia 15: Cuevas de St Tomás y Mural de la Prehistoria. 43 km. De fet ens dediquem a pedalar pels voltants de Viñales de manera molt relaxada...

Dia 16: Arribem a La Habana!!!! On ens estarem 2 dies passejant i descobrint aquesta ciutat tan contardictòria... bonica però decadent, amb molta vida però amb molta gent pobre, agradable de ser passejada però amb cert aire de ser perillosa pel turista...

Us recomanem agafar un COCO TAXI i pactar una "vuelta por la ciudad, pero que no sea la parte turística" per pocs diners veureu la ciutat ( que és molt gran), us recomanen que us portin als afores, on vivia la gent rica en "villas" molt boniques...

Evidentment ens passegem pel malecón, el centre de la Haban, etc.

Afortunadament nosaltres no hem tingut cap problema de seguretat.

Dia 17: La Haban-MAD-BCN: Una cosa a destacar: S'han equivocat amb el seient de la Marta i li diuen que ha d'anar a 1a Classe!!!! Quina barra!!! i jo amb la plebs!!!!!

Cicloturisme 2. Camino de Santiago Francés 08-2006

Aquest ha estat la meva primera experiència en cicloturisme de MTB. Anteriorment només havia fet asfalt. La Ruta escollida va ser el Camino Francés. Vaig estar 12 dies per completar el recorregut que va de Pamplona ( Iruña) a Santiago de Campostela.


Els primers 4 dies em varen acompanyar 3 amics, després vaig continuar "sol" a partir de Burgos.

La gracia d'aquest viatge era seguir escrupulosament el Camino original, per pesat que fós... Les dificultats més considerables varen ser A Cruz de Ferro, O Alto do Pollo i O Cebreiro.

Les etapes varen anar de 55 a 85 km de durada.

Velocitat mitjana del viatge: 14,6 km/h.

Coses positives del viatge:

1. Viatge ideal per iniciar-se al cicloturisme.


2. Gairebé mai estàs sol. En cas d'avaria o malaltia tothom és molt amable i l'ajuda arriba ràpid.


3. Gran diversitat de paisatges i difrutes de gastronomia molt variada i barata.


4. Viatge molt barat: 400 euros. TOT incl.
   

Coses negatives del viatge:

1. Cal anar bastant carregat de roba ( climatologia MOLT variable). Compte amb les alforges i el suport, si fas el Camino original, perquè hi ha zones de MTB molt tècniques i el material es pot trencar.


2. Bastant massificat a mesura que t'acostes a Santiago de Compostela. Pots tenir problemes d'allotjament i haver de dormir a poliesportius... això també forma part del viatge, no?


3. La tornada cap a casa va ser difícil. Tornada amb autobús de Coruña fins a Lleida. Cap de les opcions de tornada són gaire amigues dels ciclistes: avió ( exigien caixa de cartró), tren ( has de pagar un "coche cama" i reserva-lo anterirment, places de bici MOLT limitades), autobús ( bici empaquetada i si et toca algun conductor fastiguejat d'aquesta vida...hauràs d'aguantar el que sigui per a que te la deixi colocar al porta-maletes).

Material recomanable:

1. Roba de calor, fred i pluja.


2. 2 càmeres + parxes.


3. 1 Tronxacadenes.


4. 1 frontal.


5. MOLTES brides, grans i petites.


6. Cinta americana.


7. Timbre: sempre va bé per avisar als que van a peu. Sempre amb respecte, eh?! no cal portar una botzina.


8. Farmaciola: Sobretot desinfectant per caigudes varies.


9. Casc.


10. Sac prim i aïllant.


11. CANDAU!!!!!
    

Consells:

1. Vés al teu ritme: el camino es pot fer molt dur i és llarg. Vigila amb les tendinitis a genolls, colzes i turmells.





2. Si tens diners... Torna en avió. Lo ideal és trobar alguna botiga de bicis a Santiago i que et regalin la caixa d'una bici nova.


3. Menja molt. Durant tots els pobles del Camino hi ha restaurants que ofereixen el "Menú del Peregrino". Molt econòmics i bons...


4. Disfruta del que veus. Segons la època de l'any hi ha molta gent, i a vegades sembla una competició... passa de tot i al teu rotllo.


5. Fes un cop d'ull a tots els pobles pels que passis, ni que sigui pedalant.


6. Compte amb els robatoris!!!